Skip to main navigation menu Skip to main content Skip to site footer

Artículos

Vol. 20 No. 2 (2017): Julio

MATHEMATICS CREATIVITY INDICATORS STUDY IN PROBLEM SOLVING

DOI
https://doi.org/10.12802/relime.17.2023
Submitted
June 29, 2023
Published
2023-07-04

Abstract

Mathematics teaching has always been concerned about problem solving. The objective of this investigation is to determine the creativity degree when solving a mathematics problem. The University Admission Test of Mathematics subject of June of 2012 of Barcelona University has been chosen as the instrument to collect data. This Test contains 6 problems. From a sample of 104  students, seven creativity indicators have been analyzed for each resolution. The results show students are more creative when they  design strategies than when they execute them or review the whole process; students distinguish all the parts of a resolution;  but there is a poor capacity of communicating, organizing and synthesizing resolutions. Problem solving is a mathematics skill that  has to be evaluated, and because of any resolution requires creative aspects, mathematical creativity has to be improved.

References

  1. Amabile, T. M. (1983). The social psychology of creativity: A componential conceptualization. Journal of Personality and Social Psychology, 45, 357-376. doi: 10.1037/0022-3514.45.2.357
  2. Abrantes, P. y Serrazina, L. (1996). Matemática para todos. Cómo se aprende. En P. Abrantes y L. Serrazina (Eds.), A matemática na Educaçao Básica. Lisboa, Portugal: Ministério da Educação/ Departamento de Educação Básica.
  3. Alonso, D. (2009). Pensamiento matemático inconsciente: ¿resolver sin querer? Uno, 52, 94-105.
  4. Arteaga, E. (2010, septiembre). El desarrollo de la creatividad en la Educación Matemática. Congreso Iberoamericano de Educación, Buenos Aires, Argentina.
  5. Barron, F. (1969). Creative Person and Creative Process. New York: Holt, Rinehart & Winston. Blanco, L., Caballero, A. y Guerrero, E. (2009). El dominio afectivo en la construcción del conocimiento didáctico del contenido sobre resolución de problemas de matemáticas. Enseñanza de las Ciencias, Número Extra VIII Congreso Internacional sobre Investigación en Didáctica de las Ciencias, 362-365.
  6. Boal, N., Bueno, C., Lerís, D. y Sein - Echaluce, M. L. (2008). Las habilidades matemáticas evaluadas en las Pruebas de Acceso a la Universidad. Un estudio en varias Universidades públicas españolas. Revista de Investigación Educativa, 16 (1), 11-23.
  7. Bono, E. (1998). El pensamiento lateral. Barcelona, España: Paidós.
  8. Garrett, R. M. (1988). Resolución de problemas y creatividad: implicaciones para el currículo de ciencias. Enseñanza de las Ciencias, 6, 224-230.
  9. Gómez - Chacón, I. M. (2000). Matemática emocional. Los afectos en el aprendizaje matemático. Madrid, España: Narcea.
  10. Guilford, J. P. (1950). Creativity. American Psychologist, 5, 444-445. doi: 10.1037/ h0063487
  11. Logan, G. (1980). Estrategias para una Enseñanza Creativa. Barcelona, España: Oikos-tau.
  12. Mallart, A. (2008). Estratègies de millora per a la resolució de problemes amb alumnes de segon d’ESO: ús de la matemàtica recreativa a les fases d’abordatge i de revisió. (Tesis doctoral no publicada, Universitat Autònoma Barcelona). Obtenido de: http://hdl.handle.net/10803/4719
  13. Mallart, A. (2011, mayo). La superación de la adversidad en el aprendizaje matemático. III Forum Internacional Innovación y Creatividad. La adversidad como oportunidad, Barcelona, España.
  14. Marín, R. y de la Torre, S. (1991). Manual de la creatividad. Barcelona, España: Vicens Vives.
  15. Osborn, A. F. (1963). Applied imagination: Principles and procedures of creative problem solving (3rd Revised Edition). New York: Charles Scribner’s Sons.
  16. Parnes, S. J., Noller, R. B. y Biondi, A. M. (1977). Guide to Creative Action. New York, EEUU: Charles Scribner’s Sons.
  17. Paz, D. (2004). Apuntes de creatividad. Mérida, España: Humana Internacional.
  18. Petrovsky, V. A. (1978). La psicología de los tipos principales de aprendizajes y de los procesos de enseñanza. En V. A. Petrovsky (Ed.), Psicología Pedagógica y de las Edades (285-330). La Habana: Pueblo y Educación.
  19. Polya, G. (1945). How to solve it. Princeton: Princeton University Press.
  20. Puig Adam, P. (1960). La matemática y su enseñanza actual. Madrid, España: MEC.
  21. Riaguas, A., Arribas, M., Celorrio, R. y Lerís, D. (2006, julio). El acceso a los estudios de Ingeniería: detección de debilidades o carencias formativas en Matemáticas. IV Congreso Internacional de Docencia Universitaria e Innovación, CIDUI, Barcelona, España.
  22. Rico, L. (1990). Diseño curricular en Educación Matemática. Una perspectiva cultural. En S. Llinares y M. V. Sánchez (Eds.), Teoría y práctica en Educación Matemática (17-61). Sevilla, España: Alfar.
  23. Romberg, T. y Carpenter, T. (1986). Research in teaching and learning mathematics: Two disciplines of scientific inquiry. En Merlin C. Wittrock (Ed.), Handbook of research on teaching (850-873). New York: Macmillan.
  24. Sternberg, R. J. (1999). Handbook of Creativity. New York: Cambridge University Press. doi: 10.1017/CBO9780511763205
  25. Vila, A. y Callejo, M. L. (2004). Matemáticas para aprender a pensar. El papel de las creencias en la resolución de problemas. Madrid, España: Narcea.
  26. Violant, V. (2006). Indicadores clásicos en la evaluación de la creatividad. En S. Torre y V. Violant (Eds.), Comprender y evaluar la creatividad (169-179). Archidona, España: Aljibe.

Downloads

Download data is not yet available.

Similar Articles

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 > >> 

You may also start an advanced similarity search for this article.